El mestre i el mar forma part d’ Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.
Aquesta obra té dues parts que m’han agradat. La primera la visió sobre Antoni Benaiges, un mestre republicà de Catalunya, que va a un poble de Burgos. La seva metodologia de treball consistia a fer petites publicacions entre els alumnes. Aquesta metodologia, feia que els nens expliquessin el que van viure, la seva visió del món, de les festes, les persones, el paisatge… I a partir d’aquesta metodologia, és l’inici de l’obra. Parlem d’abans de la guerra, abans del 1936. Un dels quaderns que van escriure era sobre “el mar”, la visió dels nens que no l’han vist mai.
En l’actualitat, una noia que viu a Barcelona i va a veure el poble dels seus avis; veu en una petita caixa aquest àlbum que van crear els nens. I aquí comença una història de recuperació de tot el que va passar aquests dies.
En aquesta part podem veure com les diferents actrius i actors van interpretant diferents personatges, d’una forma trepidant per anar explicant tot el que van passar aquests nens i els seus familiars. El millor per no perdre’t entre tants personatges, és el canvi de samarretes amb els noms dels protagonistes.
Una onra que ens parla de l’oblit, dels límits que tenim per recuperar gràcies als testimonis que van conèixer o van viure aquests moments.
Si aquest mestre va poder canviar la vida dels seus alumnes, Eu Manzanares ha pogut ensenyar-nos aquesta història, un obra recordada, i que val la pena anar a veure-la.
Com he comentat, és una obra coral. On tots els interprets donen el millor de sí, per tenir un ritme ràpid, amb una bona dicció i que he gaudit des de l’inici.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç