El “Mestre i el mar” és l’adaptació d’Eu Manzanares de la història d’Antoni Benaiges que s’ha difós com la pólvora en els últims anys: es tracta del mestre de Tarragona que va ser enviat l’any 1934 a un poble de Burgos i que, a través de la seva ensenyança va revolucionar les aules fins finalment desaparèixer al començament de la Guerra Civil. En aquest cas, la ficció parteix d’una demanda de memòria històrica per part de la Júlia, la neta d’un dels alumnes de Benaiges: què hi ha darrera de les fotos i els quaderns que amaga el seu avi?
De l’obra, destacaria el pes i l’emotivitat implícita en un relat d’aquesta transcendència que es desplegarà de forma magistral, amb anades continues al present – on una fossa d’aquella època està sent exhumada– i al passat –quan l’avi de la Júlia era tan sols un nen. Però encara hi ha més: la manera de narrar-la amb recursos limitats. Una sola escenografia i vuit únics actors que interpreten al voltant d’una vintena de personatges que podrem identificar amb tant sols el seu nom en una samarreta negra. No ho oblidem: l’obra neix en el context de treball d’una escola d’actors. La senzillesa, però, lluny de ser un impediment acaba sent el seu plat fort: arribar a l’essència de la història sense cap extravagància que despisti l’espectador.
No tothom pot treure oli de les pedres. Aquest projecte, sí.