Tocava l’any 2003 quan Jordi Galcerán va escriure aquesta comèdia que retrata la cara més fosca i quotidiana del capitalisme. El públic assisteix a unes proves de selecció de personal, absolutament salvatges i surrealistes, que enfronten a quatre aspirants a un alt càrrec executiu de la multinacional Dekia.
L’obra es va estrenar dins del Projecte T6, amb què el Teatre Nacional de Catalunya impulsava la nova dramatúrgia catalana… i va acabar convertint-se en el text teatral català més taquiller de tots els temps. Ha tingut centenars de muntatges internacionals, adaptacions audiovisuals, i a casa nostra es va convertir en una lectura habitual entre l’alumnat de secundària. Cal recordar-ho, per ser conscients del gran retorn que genera l’inversió en creació desde les institucions públiques.
I no és per menys: El Mètode funciona, i molt. Amb un ritme vertiginós, diàlegs hilarants, personatges ben dibuixats i gags antològics (com el de la prova dels barrets), serveix una bona base de comèdia al repartiment, que ha d’estar a l’altura d’una obra que ja pràcticament coneix tothom. Enric Cambray, Mar Ulldemolins, David Verdaguer i Marc Rodríguez, qui desplega la seva vis còmica fent esclatar de riure la sala, estan senzillament excel·lents. Diverteixen en la mateixa mesura que et posen els pèls de punta amb la falta d’escrúpols dels llops dels negocis.
Un molt bon revival, dirigit altre cop per Sergi Belbel, que es mereix molts mesos d’èxit a la cartellera.