Un Molière contemporani

Sergi Pompermayer i David Selvas tornen a repetir la parella dramatúrgia-direcció de l’exitosa obra Amèrica. Aquesta vegada amb un dels clàssics més famosos de Molière (amb versió actualitzada de La Brutal i que va ser presentada al Grec 2024. La versificació ha anat a càrrec de Pablo Macho Otero.
La història de la comédie a la França de Luis XIV és la història de les comèdies de Molière. Després de Don Juan en la que el llibertí és un hipòcrita, Molière segueix la creuada contra la falsedat i va escriure El Misantrop i va seguir amb Tartufo o l’impostor. En opinió de Goldoni o Goethe, El Misantrop és l’obra mestra de Molière, la més profunda, humana i desoladora.
Molière era un gran observador de la condició humana, motiu pel qual les seves obres no perden actualitat. Per això aquesta versió de La Brutal continua sent contemporània. Aquesta moderna versió està situada en una empresa discogràfica de la que Alceste n’és el president. Pol López és Alceste, el misantrop. Critica el vergonyós comerç de l’amistat fingida i l’adulació constant. Odia a la humanitat.
Filinte (esplèndid Norbert Martínez), l’amic d’Alceste, és el portaveu privilegiat de la moderació, de la lucidesa i de l’equanimitat. Li aconsella que quan es viu en societat t’has de comportar segons els costums de manera educada. Alceste no segueix els seus savis consells, comença a entrar en conflicte amb tothom i cau en el ridícul. Hi ha històries de gelosia, ja que Celimène (fantàstica Mireia Aixalà),l’amant d’Alceste és una autèntica cortesana, alegre, vividora i coqueta, mentre que Arsinoé (Laia Alsina) i Éliante (Júlia Genís) estan enamorades d’Alceste. “La comédie est servie”. Està escrit en versos alexandrins molt utilitzats al s XVII per donar solemnitat i ritme a les obres dramàtiques, la qual cosa no s’aconsegueix en aquesta versió tot i l’intent de versificar-la en alexandrins. La riquesa lèxica de Molière se supleix en aquesta obra amb les cançons en un context contemporani.
Alceste li proposa a Celimene d’abandonar Paris i deixar la vida mundana que en el text de Molière era la vida cortesana.
Aquesta posada en escena amb una fantàstica escenografia d’Alejandro Andújar permet a la resta d’actors posar de manifest les seves magnífiques veus (Laia Alsina i Júlia Genís) o les qualitats actorals i d’interpretació instrumental (David Menéndez, Alex Pereira i Albert Prat) tot en un ambient molt actual amb un llenguatge adolescent i la incorporació de mitjans tècnics i xarxes socials.
Pol López, en estat gràcia, és el personatge principal i representa magníficament bé la ràbia contra un sistema fals i una sociabilitat inadaptada a la vida en societat. Ha deixat al públic amb la boca oberta quan l’ha sentit cantar “Sufre como yo” d’Albert Pla i Perfect day de Lou Reed que acaba fent cantar a tot el públic en forma de karaoke. Moment sublim.