El respecte a la identitat de gènere escollida

Després de Cavallet de Mar i Pols de diamant, Pau Coya ens presenta El nom volgut, text seleccionat a la convocatòria de Textos i Projectes 2024 d’On el teatre batega.
La Badabadoc estrena aquesta obra que tracta de la identitat de gènere i la neurodiversitat. Pau Coya cada vegada va una mica més enllà. Si a Pols de diamant tractava l’homosexualitat i les noticies sensacionalistes desplegades pels mitjans més mediàtics i a Cavallet de Mar, un noi parla en primera persona del seu trànsit i el seu embaràs, a El nom volgut, una noia (Lua) amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) comença a descobrir que té una disfòria de gènere i es vol dir Elio.
Pau Coya no busca arguments espectaculars per a les seves obres. Ho treu de la realitat actual, s’informa, investiga, estudia. En aquest cas, hi ha evidència sobre la identitat, disfòria de gènere i l’orientació sexual en la població amb TEA. Els resultats dels estudis fets fins a l’actualitat indiquen que hi ha una major prevalença d’orientació no heterosexual i disfòria de gènere en les persones amb TEA en comparació amb la població sense TEA, especialment en dones.
Vanessa Segura i Àlvar Triay protagonitzen aquesta història commovedora sota la direcció de Rebeca del Fresno.
La Lua-Elio és el personatge sobre el que gira tota l’obra però d’ell només sabem que vol que li diguin Elio. El text analitza la situació des del punt de vista del pare de la Lua-Elio, un home vidu que ha d’encaixar totes les dificultats acompanyat de lluny per la mare de la Mia, amiga inseparable de la Lua.
Vanessa Segura i Àlvar Triay fan molts personatges canviant el to de veu, el registre, les varietats dialectals (el professor d’anglès xerrant es mallorquí i defensant el respecte a la orientació sexual de tothom, és memorable), les actituds i els diferents posats per interpretar tots els personatges: la tutora de l’Elio, la directora de l’escola que defensa a la comunitat educativa, la psicòloga del TEA o la psicòloga de gènere. Sense canviar cap element escenogràfic ni de vestuari, el públic sap perfectament qui és el personatge en aquell moment i amb qui està parlant. Magnífica feina de l’actor, de l’actriu i de la directora.
El valor del nen per mantenir-se ferm en la seva necessitat i l’acceptació i la defensa aferrissada del pare de l’Èlio són les úniques maneres de trencar les fronteres del rebuig, la por i la desconfiança. Són petites passes en defensa del respecte per la identitat i l’orientació sexual escollides.