El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça.
“El Papa” és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes de l’Akadèmia que ajuden a ambientar l’escena. Són projeccions que donen dinamisme a l’escena i ajuda a l’espectador a trencar amb la monotonia de les paraules. “El Papa” permet reflexionar sobre dos punts de vista diferents, però que a a poc a poc es van abraçant junts. El Papa Francesc i el Papa Benet XVI ens posen sobre la taula una masterclass dels valors del cristianisme i com es poden defensar d’una manera o una altra.
El públic seu i escolta. No ha de fer res més. “El Papa” no és la típica obra de teatre que et fa pensar en un rere fons més filosòfic, sinó que simplement has de ser-hi i tenir una escolta activa. Els dos actors demostren una gran complicitat (necessària) entre ells i actuen d’ofici i carregats d’experiència per personificar les dues figures. Una execució actoral sublim per entendre que, a vegades, els nostres arguments no estan tan lluny de l’altre.
