Anthony McCarten és un dramaturg i guionista neozelandès especialitzat en biopics. És conegut, sobretot, per haver escrit pel·lícules com La teoria del tot, sobre la joventut d’Stephen Hawking, L’hora més fosca, sobre Winston Churchil, o Bohemian Rhapsody, que explicava la història de Freddie Mercury i el grup Queen. En el 2019 va estrenar Els dos papes, on confrontava les figures del Papa Benet XVI i el Papa Francesc poc abans de l’elecció del segon. La vam veure al cinema amb els rostres d’Anthony Hopkins i Jonathan Pryce, i ara ens arriba en una versió teatral que es pren les seves llicències respecte al guió però que bàsicament explica el mateix i manté les converses més recordades: la dels jardins de Castel Gandolfo o la de la Capella Sixtina.
Portar actualment als escenaris una obra que presenta un debat teològic i religiós pot ser una mica xocant. De totes formes, El Papa parla principalment de dues formes de veure l’Església i també la vida. Parla de l’evolució i del canvi, una actitud que per a l’església catòlica sempre ha suposat un problema. Lluís Soler (Benet XVI o Cardenal Ratzinger) i Xavier Boada (Francesc I o Cardenal Bergoglio) representen amb gran solvència el conservadorisme i el reformisme dels seus personatges, però també els punts que tenen en comú i la humanitat que aconsegueix unir-los i fer-los parlar un mateix llenguatge. De fet, l’obra acaba convencent pels petits detalls que ens acosten als personatges i ens els fan veure com a éssers reals, i no com a símbols d’una ideologia o d’una corrent de pensament.
La direcció de Guido Torlonia és eficaç, i sobretot elegant i solvent. Les solucions videogràfiques donen molt de joc, igual que ja passava a Red, una de les millor estrenes de la passada temporada. En definitiva, un espectacle que potser no interessarà a tothom per la temàtica, però sí pot guanyar adeptes per les interpretacions dels dos protagonistes o per la ferma voluntat de McCarten d’acostar a tothom personatges realment coneguts. Per a aquest any ja té preparada l’estrena de I wana dance with somebody, sobre la cantant Withney Houston.
