Les contradiccions de l’Esgésia

És un text del guionista i dramaturg Anthony McCarten “The Pope” que va ser portada al cinema per Fernando Meirelles (2019) amb el títol “The Two Popes”.
Són molt escasses per no dir nul·les les obres de teatre que tracten de política eclesiàstica. És un món molt tancat al que no s’hi pot accedir fàcilment. Sense poder-ho evitar, ens hem remuntat a segles enrere per endinsar-nos en les profunditats pontifícies més obscures i les guerres en les que va participar l’Església per defensar la seva immutable i inviolable manera de pensar.
Per això crec que té tant d’interès aquest diàleg entre els darrers dos Papes en vida, un dels quals Benet XVI va renunciar al papat, la qual cosa va sorprendre molt ja que són càrrecs vitalicis. El seu successor va ser Francesc (2013) de nom secular Jorge Mario Bergoglio, d’origen argentí. Curiosament, el Papa Benet de nom seglar Joseph Aloisius Ratzinger ultra conservador i gens amant de destapar els escàndols que han desprestigiat tant a l’Església, ja havia pensat en Francesc com en el seu successor, radical i reformista totalment contrari a la seva manera de fer i de pensar. Per a aquesta obra McCarten es va documentar i en fa una interpretació lliure amb la que entra en el món més íntim de tots dos i arriba a commoure per la seva sinceritat i emotivitat.
Dirigida per Guido Torlonia, Benet XVI és Lluís Soler i Francesc és Xavier Boada, dos amics de la infància a la vida real i això fa que es percebi una gran complicitat. Són dos excel·lents actors amb una llarga trajectòria teatral i no ens ha sorprès gens el seu gran treball actoral.
A través dels seus diàlegs de vegades tensos, en d’altres en forma de conversa distesa o divertida i algunes sortides còmiques, ens posen de manifest les misèries i grandeses de l’Església. Tot i la durada, l’obra transcorre amb fluïdesa. L’escenografia de Paula Bosch funciona gràcies a les projeccions sobre paret dels jardins de Castel Gandolfo o la volta de la Capella Sixtina o de un barri obrer de Buenos Aires, gràcies també a la participació de la monja que cuida a Benet, al bon treball d’il·luminació de Lluís Serra i la música sacra que acompanya en moments puntuals. Encara estic pensant si té algun significat el fet de que els dos Papes surtin al final junts de blanc a donar la Benedicció Papal.