El Peix Daurat és un testimoniatge dur i cru d’una noia que de molt jove ha viscut l’episodi de la bogeria, fins el punt d’internar-se al famós hospital de Sant Boi. El monòleg és una explicació de la seva experiència: des de les “bogeries” que experimentava fins a l’actualitat. Naixem boges o els traumes que hem viscut i borrat de la nostra memòria ens hi tornen? El trastorn és algo aïllat o tots en patim algun al llarg de la nostra vida?
És un monòleg d’acceptació i valent. Trencador amb els estigmes de la societat sobre què és la bogeria, qui son els bojos, com ens els imaginem… Ho fa des de la narrativa sincera i sense entrar en el drama buscat, que intercala amb llums i alguna coreografia.
Una mica llarg en algun moment i un inici una mica dificil d’arrencar però que a mida que va avançant t’hi vas ficant més.