El nostre teatre, afortunadament, té cada vegada menys complexes a l’hora d’abordar temes que estem més acostumats a veure en obres d’autors estrangers o pel·lícules nord-americanes. Escrita i dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín, El pes del plom és un thriller polític narrativament molt ben estructurat que no té res a envejar a històries semblants que hem pogut veure en films produïts als Estats Units. Aquest aire cinematogràfic, precisament, li dóna una intensitat que impacta amb força contra l’espectador des del primer minut. A més, la intriga resulta atractiva i versemblant, gràcies a una bona dramatúrgia i uns actors que fan un gran treball, tant físic com interpretatiu. No obstant, algunes seqüències visuals s’executen d’una forma una mica massa efectista i, en no poques vegades, s’abusa dels crits per expressar la desesperació i l’angoixa de la tragèdia que se’ns explica. Potser hagués sigut convenient cercar altres recursos que matisessin les escenes de més conflicte que, per cert, contenen grans diàlegs, molts dels quals no s’aprecien del tot entre tant rebombori. De fet, probablement, l’escena més brillant és la de l’entrevista, cosa que demostra l’alta qualitat del text. A part d’això, i que es podria haver escurçat una mica la seva duració (en favor del ritme), com a exercici reivindicatiu és valent, captivador i compromès, i recupera una línia temàtica (el tràfic d’armes) gairebé oblidat pels nostres escenaris, malgrat la seva actualitat i ser (en termes reals) força alarmant.
Enllaç copiat!