La vida amorosa i les relacions no són fàcils, això és un fet. Hi ha vegades que per voler donar una mica de vida a aquestes es plantegen noves experiències, però pensar que aquestes propostes ho facilitaran tot, és estar molt equivocat/ada.
La Mireia i en Roger són parella i viuen junts des de fa uns quants anys. La nit de cap d’any, ella fa una llista de tots els objectius que ha assolit en aquests mesos i s’adona que hi ha una cosa que no s’ha mogut, que està estancada i ja no la fa feliç: la seva relació. En canvi, en Roger, optimista de mena, creu que tot ha millorat en els darrers 12 mesos. Amb l’any nou ella li proposa obrir la parella i provar el poliamor per enfortir i millorar la seva relació. A en Roger no li fa gens de gràcia, però decideix intentar-ho per fer-la feliç.
I així és com comença aquesta obra, de poc més d’una hora de durada, en què el públic va acompanyant als protagonistes durant un any en aquesta relació poliamorosa a tres i a quatre. Amb situacions absurdes, estrambòtiques i moltes vegades hilarants, es va fent un passeig tranquil i divertit per la història que es presenta a l’escenari.
És un musical simpàtic, senzill, planer i divertit que fa passar un molt bona estona, animant a comparar les lletres de les cançons amb la vida amorosa…de qualsevol. Els personatges són estranyament entranyables i molt ben interpretats per Anna Herebia (Mireia), Marc Pociello (Roger), Gerard Sesé (Míster) i Berta Peñalver (Gwendolin).
Amb una posada en escena senzilla i manejable, acoblant-se als canvis de la relació, el text va fluint a través de les cançons, mentre cada personatge va vivint l’aquí i l’ara. El públic es deixa portar amb la història, escapant-se algun riure quan veu alguna cosa a l’escenari que li reflecteix alguna relació viscuda i somrient amb tot el que es va relatant.
La sensació final és d’haver estat compartint vivències amb uns amics en un sopar un dia qualsevol, i que n’és de necessari a vegades.
