Una posada en escena mínima però clarament intencionada i efectiva per a un gran text. Àlex Rigola torna a portar al teatre una obra de Roberto Bolaño i aposta per deixar tot el protagonisme a les paraules, el qual es trasllada a les veus sobre l’escenari.
Una proposta que ens obliga a posar-nos a la incòmode pell d’una rata, a sentir el seu món on lo raro es lo normal, la fiebre es la salud, el veneno es la comida a través dels seus ulls, del seu gust, de les seves orelles, del seu olfacte, del seu tacte… i per si algun espectador es despista en algun moment, una rata morta de mida humana sobre l’escenari blanc. Tanmateix la història atrapa i és difícil desconnectar mentre segueixes aquesta investigació sobre unes estranyes morts per part d’un rosegador detectiu anomenat Pepe el Tira, personatge central de la història. Entre perquisicions apareixen reflexions sobre la condició de l’individu, sobre el seu lloc a la societat, sobre allò socialment acceptat, sobre la vida i la mort… Un thriller amb molta substància.