Què us puc dir que no s’hagi dit…
Un altre imprescindible que no us podeu perdre !!!
És tracta d’un text intel.ligent, molt ben dirigit per Sílvia Munt i unes interpretacions, sense excepció, magnífiques de Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom.
La taxació del preu d’uns mobles vells tan sols és el punt de partida de l’obra; al seu darrera s’amaga el veritable tema : el preu que hem de pagar cadascun de nosaltres davant els nostres actes i decisions.
El Preu ens parla de responsabilitat, de les il·lusions perdudes, de les conseqüències de les nostres decisions, d’autoconeixement, de incomunicació, de rancúnies i retrets, de desesperació i por, de realització personal i de vulnerabilitat, i dels falsos valors imposats per la societat.
Les males persones existeixen, moltes vegades les tenim prop nostre, però només nosaltres som en realitat els veritables responsables de les nostres decisions.
Encara hi sou a temps d’anar-hi.