On estàn els limits? Se’ns qüestionen els límits des dels dos costats: el del professor de natació que fa un petó a la galta a un nen petit que té por, suposadament des de la innocència, per calmar-lo, i, de l’altre costat la completa irresponsabilitat per part d’un grup de pares que sense valorar la possible innocència d’aquest gest acaben enfonsant la vida del professor a través de les xarxes fins el punt de carregar-se la seva carrera professional acusant-lo de pervertit i pederasta. Ja com a text és potent. És una bona història, ens planteja un bon debat.
El plantejament de direcció està ben enfocat. Les llums i les escenes repetides des de diferents angles aporten dinamisme a la proposta i funciona. Els actors estan ben definits, pots veure perfectament les seves personalitats i com opinen sense necessitat de parlar. L’única cosa que no m’ha convençut i crec que cal posar-hi focus (opinió personal) son els diàlegs “ping-pong” en els que s’abusa de velocitat sense temps a païr el que es reb. Des del meu punt de vista semblen repassos de text i he desconnectat del text cada vegada que s’ha fet ús d’aquest recurs. El sentit de veritat es va perdent puntualment.
En conclusió és una bona proposta en la que encaixen bé totes les peces.
