És dinàmica, plena de cantells afuats que us faran reflexionar sobre el gran dubte que planteja l’obra: on s’acaba la tendresa i comencen els mals pensaments? I ho haureu de pensar i deduir, perquè l’obra exposa la situació que viu un monitor de piscina del qual els pares malpensen perquè un dia fa un petó a una criatura que tenia por de l’aigua. Hi havia res més en aquell gest? Podria haver passat res més si els pares no ho haguessin aturat? O senzillament era la mostra de tendresa d’un monitor que recordava la seva por a l’aigua quan tenia la mateixa edat que la criatura.
Viurà el calvari sol, perquè el seu entorn sospitarà, i el pitjor de tot, el mateix espectador en tindrà la sospita, perquè l’obra de teatre no dona res fet ni acabat, sinó que cadascú hi ha de posar de la seva part, per pensar-hi.
L’obra té una durada ideal perquè tot passi prou ràpid perquè es paeixi lentament. L’autor del text, Joep Maria Miró, ha confiat la direcció a Leonardo V. Granados, i els actors broden el que diuen amb una interpretació que no deixa indiferent. Especialment destaco el paper interpretat per Marc Tarrida Aribau, pel qual l’espectadora hi posaria la mà al foc fins que comencen a sortir-ne els dubtes, els que plantegen els papers interpretats per Eric Balbàs i Sandra Monclús.
Si no l’heu vista, correu a fer-ho, i sobretot penseu que anireu a un dels teatres més ben pensats per passar-hi una bona estona: hi podreu tastar els bikinis que preparen al bar i seure en alguns dels tamborets o taules que hi ha al vestíbul.
