El conte d’Antoine de Saint-Exupéry és una d’aquelles petites joies que cal llegir almenys un cop a la vida. Es tracta d’un conte que darrera la seva aparent senzillesa amaga una lliçó magistral de filosofia, gràcies a un encertadíssim joc de metàfores. Així doncs, com és d’imaginar, la seva traslació al llenguatge dramatúrgic no resulta ser una feina precisament fàcil. Per això, la proposta de la companyia Teatro de la Abadía resulta valenta d’entrada i suggerent pel que fa al desenvolupament de la història. Malgrat això, el tempo de la obra fa que aquesta s’encalli i resulti feixuga de presenciar. No obstant, es tracta d’una posada en escena encertada, que juga a crear sensacions a través de pocs recursos i amb la complicitat de la imaginació de l’espectador. Aquest és l’encert del creador d’aquesta versió, Roberto Ciulli, el qual agafa l’essència del conte original i l’adapta a un personatge en aparença ben diferent, però no en contingut. D’altra banda, cal destacar les interpretacions dels dos actors, que sustenten i defensen aquesta proposta amb rigor, tot aportant els silencis marcats per la direcció, que no sempre resulten encertats.
Enllaç copiat!