Dóna gust veure com grups petits o modestos com La Calòrica no tenen cap mena de por d’enfrontar-se a projectes tan ambiciosos com aquest. I és que El profeta és un espectacle ambiciós per la seva idea original, per la seva concepció i pel seu desenvolupament. Les tres històries de l’obra, situades en tres espais i en tres èpoques diferents, s’entrecreuen entre si per explicar la dèbil frontera entre la vida i la mort, entre el que és real i el que és intangible (Déu, sense anar més lluny), o bé entre la ciència i allò que s’escapa a ella. A l’estil del Marburg de Guillem Clua, aquest text de creació col·lectiva -costa de creure realment que sigui així- va creant un entramat complex i a la vegada connectat, amb una bona colla de vasos comunicants.
La direcció d’Israel Solà és neta, elegant i molt efectiva. També ajuda al conjunt l’esforçada interpretació dels tres protagonistes, que malgrat la falta de matisos en algunes escenes acaba resultant homogènia i coherent. En definitiva, una peça ambiciosa però molt ben executada; amb alguns fragments feixucs, però amb un resultat global més que notable.