La Calòrica (que en aquesta ocasió no ha pogut comptar amb el seu dramaturg habitual, Joan Yago) s’ha llançat a la creació col·lectiva amb El profeta, un espectacle que dóna per fet que tothom en aquest món creu en alguna cosa i que equipara (perillosament) el coneixement científic i la fe (irracional) i té com a resultat un espectacle amb un missatge confús que, lluny de qüestionar creences, es limita a afirmar que, d’alguna manera, alguna cosa hi deu haver, encara que cada època l’ha anomenada de manera diferent.
Deixant de banda el contingut, però, estem davant d’un dels millors muntatges de La Calòrica pel que fa a la interpretació (els tres actors estan magnífics), la posada en escena (gens fàcil, ja que combina tres històries de tres èpoques diferents) i l’apartat tècnic.