Tot i que estem davant d’un text críptic i de corrent surrealista, està clar que Lorca volia parlar d’una nova forma de fer i entendre el teatre, així com d’una homosexualitat incompresa, soterrada i complexa. No hem d’oblidar que l’obra està escrita a Espanya a principis dels anys trenta, en un moment en que la homosexualitat era difícil de viure en un país masclista, excessivament tradicional i especialment homòfob. Precisament per la seva condició sexual, a més de per les seves idees polítiques, el poeta seria afusellat pocs anys després… Per tant, és fàcil d’entendre que tot es digui sense dir-se, que l’obra es mogui més pers idees i sensacions que no pas per arguments o per qualsevol de les regles aristotèliques. És cert que costa de seguir des de la paraula, però no tant des de de l’emoció i la comprensió abstracta.
Rigola ens ofereix una versió pertorbadora, en la que l’escenografia (Max Glaenzel) envaeix la platea i acosta a actors i espectadors. Partint d’una idea estètica que navega entre David Lynch i el cabaret, se’ns van introduint elements tenebrosos com els conillets gegants i ensangonats, els cavalls nus o les foses que porten a les catacumbes del teatre. I és que el teatre com a element metafòric funciona a les mil meravelles en el text lorquià, sobretot en l’escena final, on un encertadíssims Pep Tossar i un enigmàtic Juan Codina parlen de com el públic va envair la sala, de com fugien els actors, de com era de difícil escapar d’allà… Unes boniques imatges literàries que potser haguessin requerit algun reforç escènic, perquè a banda dels elements comentats hi trobo a faltar més moments d’impacte visual. L’obra de Lorca dóna per mil i una imatges, i potser aquí s’han conformat amb unes poques idees inicials que embolcallessin el conjunt. Sigui com sigui, val la pena acostar-se al TNC ja que es tracta d’una peça molt poc representada i d’un incalculable valor literari. Esperem que això doni ales als directors per a enfrontar-se de nou a l’endimoniat text, perquè El público dóna per moltes visions i innombrables lectures.