“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units per una cadena ininterrompuda d’esdeveniments que sorgeixen uns dels altres. El resultat és extraordinari.
Hi ha molt d’autobiogràfic en aquesta i d’altres obres de Doris Lessing. S’inspira en la seva infància, en l’experiència a l’Àfrica, a Anglaterra i en les seves vivències personals i polítiques, les seves il·lusions i desenganys. En aquesta obra es manifesta la Lessing feminista, comunista i preocupada per temes socials.
Per endreçar el seu caos mental, la protagonista, Anna Wulf escriu quatre quaderns de diferents colors: el quadern vermell és la seva experiència com a membre del partit comunista anglès; el quadern negre, en forma de projecció en blanc i negre (video Daniel Lacasa) tracta de la seva experiència a Rhodesia del Sud on hi va estar tres anys a partir del 1939 i d’on va sorgir la novel·la “African Stories”; el quadern groc, en forma de novel·la paral·lela i el quadern blau, diari personal on hi aboca tot el seu món interior que es posa al descobert a través dels diàlegs.Tot això i més es concentra en una obra de dues hores i mitja que segueix un fil argumental coherent en un gran escenari que es va modificant de color en funció dels diferents quaderns i de forma i d’il·luminació segons les diferents escenes. Max Glaenzel és l’escenògraf i la molt encertada il·luminació li devem a Carlos Marquerie.
Pel que fa a la interpretació, les protagonistes femenines destaquen notablement. Nora Navas és Anna Wulf. Ella capitalitza amb gran seguretat tota l’obra, acompanyada de la seva amiga Molly (Mia Esteve). Les dues fan un tàndem segur i ben lligat, una amistat creïble i apassionant. Vanessa Segura té un paper difícil que resol amb elegància, Marta Ossó és Ella, la protagonista del llibre groc i Montse Esteve, alterna el paper de narradora amb el de terapeuta de les dues amigues. Magnífic treball de totes elles.