Només sentir l’energia que desprèn aquest Rei Lear tan especial, un ja se n’adona que està assistint a un muntatge històric. En primer lloc, pel seu espectacular repartiment que reuneix uns quants dels millors talents del panorama teatral actual i, en segon (i potser aquest és el secret d’haver reunit tants caps de cartell), perquè serà, probablement, la darrera gran obra on participi Núria Espert. La mítica actriu, que ja ha fet 80 anys, sembla que tenia com a repte pendent interpretar aquest clàssic personatge shakespearià traït per les seves filles i abocat a la bogeria. Espert no deixa passar l’oportunitat de fer un recital de matisos, inflexions de veu, compromís emocional i transmissió del veritable significat de les paraules, demostrant la seva talla en cada escena. La combinació de fragilitat i força que atorga al protagonista d’aquesta tragèdia resulta tan hipnòtica com colpidora, i tan carismàtica com la seva companya d’escena Teresa Lozano (en el paper de bufó). D’altra banda, l’estil de direcció de Lluís Pasqual encaixa, en aquest cas, perfectament amb l’esperit del text: una reflexió sobre la despulla del superflu que ens permetrà trobar la llum després de la tempesta. La seva sobrietat barrejada amb veritables cops d’efecte força impactants funciona de meravella i, juntament amb el conjunt de composicions interpretatives, converteix la proposta en una joia única i irrepetible.
Enllaç copiat!