Després de la trilogia sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna), Queralt Riera continua en la seva línia de la defensa de la dona, la crítica al patriarcat i a la utilització de la dona. A Pruna ja ens va endinsar en el món de l’abús infantil i en aquesta obra d’una manera crua i poètica ens dona una plantofada en plena cara d’una realitat encara poc reconeguda.
Amb una dramatúrgia agosarada Queralt Riera ens sorprèn amb escenes curtes que intercalen casos concrets amb pensaments íntims. Van apareixent diferents històries més o menys explícites, més o menys perverses. Utilitza un recurs molt original amb persones del públic que llegeixen textos i fan seva l’autoria de l’abús i que ens recorda que el més innocent i proper pot ser la persona que et pot destrossar.
Les dues actrius, Annabel Castan i Laura Calvet utilitzen un binder o chest binding per dissimular els pits buscant una aparença masculina o andrògina que es reforça amb la utilització de tirants, creant una ambigüitat de gènere.
Hi ha dues parts diferenciades. En la primera part de l’espectacle, l’home és el protagonista i parla d’ell i dels moments més perversos i cruels. En la segona part, els tirants cauen i el llenguatge prové de les nenes que ja no saben estimar.
La seva interpretació és impecable. El moviment de les dues actrius és elegantíssim i adequat al moment. Es el segell de qualitat d’Encarni Sánchez amb alguns moments coreogràfics brillantíssims.
La màxima comunió amb el públic es dona espontàniament en un cànon infantil molt conegut que inicien les dues actrius i el públic s’hi va incorporant poc a poc fins a fer un cant col·lectiu com un homenatge a tantes i tantes nenes abusades. Va ser un moment sublim que va fer saltar més d’una llàgrima.