Traïcions, enganys, repressió, homosexualitat, llibertinatge, pedofília… tots aquests temes són abordats en aquesta obra on la directora Glòria Balanyà realitza el curiós experiment de reflectir trets psicològics dels personatges a través d’aspectes formals com poden ser el vestuari, la fisonomia o el gènere de l’actor que l’interpreta. Destacar l’excel·lent feina dels actors!
Els passatges més monstruosos són descrits amb humor delirant, mentre que les situacions més còmiques són narrades amb dramatisme histriònic. I cap d’aquestes decisions semblen fruit d’una ment capriciosa o trivialment provocadora, sinó que s’entenen com a part d’un dispositiu que vol integrar-se com a part del missatge de l’obra; l’absurda tossudesa de l’home en la seva incansable insistència en forçar una homogeneïtat impossible, doncs no han nascut a la història dos homes iguals.
El text de Caryl Churchill és una esbojarrada mescladissa de situacions cavalcades i superposades que donen vida a escenes que parlen sobre la tolerància i la repressió -principalment sexual- en dues èpoques diferents: les colònies angleses a l’Àfrica i la societat contemporània. La por com a nucli activador i repressor de la inevitable multiplicitat de l’espècie humana.
Una obra singular i diferent, recomanada per a espectadors interessats en nous llenguatges i propostes. No recomanada per a espectadors de cul inquiet, doncs l’espectacle dura quasi bé dues hores i mitja (realment, una mica més del que hagués estat estrictament necessari).