La coneguda obra del dramaturg francès Francis Veber torna a cartellera després de més de vint anys de la seva primera representació a la ciutat comtal. Les expectatives són altes davant el retorn d’aquesta aclamada comèdia, però el muntatge dirigit per Pep Anton Gómez les satisfà, o això semblen dir les constants riallades al pati de butaques.
Diàlegs frenètics que salten d’un gag a l’altre, situacions que travessen el disbarat, un elenc de cinc personatges oposats entre si i una mica de slapstick semblen ser la fórmula de l’èxit per a aquesta eterna comèdia. Cal destacar la increïble interpretació d’Artur Busquets, l’idiota convidat de la nit que omple l’escenari amb la seva poca traça, bona voluntat i tendresa.
Paco Mir, ex membre de Tricicle, ha estat l’encarregat de l’adaptació. Aquesta vegada tractant d’eliminar els elements masclistes i desfasats perquè pugui connectar amb el públic del segle XXI. Un exercici necessari però que continua deixant als dos personatges femenins reduïts a aparicions mínimes i purament funcionals per a assistir la trama dels personatges masculins, i és que llevar-li el masclisme d’arrel a una obra no és tasca fàcil.
En qualsevol cas, el sopar dels idiotes continua sent una aposta segura per a una hora i quaranta minuts de comèdia on cada situació esbojarrada és superada per la següent, i es que no hi ha res més divertit que estar envoltat d’idiotes.