Història d’un amor serè

El temps que no tindrem

El temps que no tindrem
27/04/2019

Una “bona mare” ha de ser abnegada, protectora, patidora, carinyosa fins l’ofec. L’amor d’una mare és tan colossal que és capaç de desplaçar la Terra del seu eix. L’amor que et dóna una mare no te’l donarà ningú. Una bona mare s’ha de desviure pel fill… Podríem seguir tirant de tòpics fins l’eternitat. “El temps que no tindrem” ens parla d’un amor serè. Sense cap ambició grandiloqüent de trencar tòpics, aquest musical fuig del drama i l’exageració per enfrontar amb elegància, subtilesa i humor una gran història des dels petits detalls.

A partir d’escenes curtes, que combinen diferents estils i solucions escèniques, l’obra és un collage molt dinàmic que, curiosament, sembla coure la història a foc molt lent, sense cap pressa, cada cosa al seu lloc i en la dosi necessària. Les interpretacions de les cançons, a diferència d’altres musicals, no són un estricte lluïment vocal dels protagonistes, sinó que afegeixen capes de sentit i ens permeten entendre millor els personatges. La Mariona Castillo i el Joan Mas, senzillament, ho borden.

“El temps que no tindrem”, escrita i dirigida per l’Alícia Serrat i amb una música deliciosa de Dani Campos, desborda tendresa. I és així perquè és capaç d’explicar sense alliçonar, és capaç de mostrar sense cridar, és un viatge suau que arriba profund. Quan passen aquestes coses, en teatre, surts al carrer amb la mirada més neta i el cor una mica més gran.

← Tornar a El temps que no tindrem

Enllaç copiat!