Ahir dijous dia 18 d’abril vam tenir la gran sort i el privilegi de poder assistir, a El Maldà, a l’assaig general d’EL TEMPS QUE NO TINDREM, una proposta d’Alícia Serrat que s’estrenarà oficialment el dijous 25 d’abril.
Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest espectacle tanca la “Trilogia de l’amor” produïda per Daniel Anglès i com els dos anteriors, escrits i dirigits per l’Alícia Serrat.
EL TEMPS QUE NO TINDREM, musical de petit format que protagonitzen Mariona Castillo i Joan Mas, amb música de Dani Campos. D’entrada volem dir que ens ha agradat moltíssim i que ens ha trasbalsat i arribat a emocionar en molts moments.
Cal dir que a l’assaig al qual hem assistit, no hi ha pogut ser en Dani Campos i tampoc estaven totalment acabats els arranjaments gravats que s’incorporaran a la música interpretada en directe als teclats i per tant no hem pogut gaudir plenament de la part musical, tal com es podrà escoltar en les representacions a partir del dia de l’estrena.
Els tres espectacles que conformen la trilogia, parlen de l’amor des de perspectives diferents, al 2017 vam veure “Per si no ens tornem a veure” la història de dues persones que no són el que diuen ser. Una història de disfresses i d’identitats falses on el destí, igual que l’amor, és inevitable. L’any 2018 “Tot el que no ens vam dir” una història que parla sobre l’amor i els seus límits, sobre l’amistat i els secrets i parla també sobre aquelles coses que no som capaços de dir.
I ara, EL TEMPS QUE NO TINDREM ens parla de l’Eduard, que mirant enrere des de l’enyorança, escriu, a cavall entre la realitat i la ficció, una declaració d’amor a la seva infància i a la seva família, i molt especialment a la seva mare.
Un musical íntim, proper, d’una gran complexitat musical i vocal, on els dos actors compten amb la complicitat del públic per explicar-nos una història d’amor, la del primer amor que sentim en néixer.
Un espectacle que ens parla sobre la família i la infància, i els records que aquesta ens deixa com a adults. Parla també de l’amor a la literatura i a la capacitat curativa del mateix fet d’escriure.
Tots dos intèrprets han estat magnífics, amb unes veus i una gran capacitat interpretativa que han donat versemblança als diferents personatges que han anat interpretant al llarg de la peça.
La qualitat de les interpretacions de Mariona Castillo a hores d’ara ja no sorprenen a ningú, i encara menys als que hem anat seguint els espectacles on ha participat; però potser ens ha sorprès encara més la gran actuació d’en Joan Mas, malgrat que per nosaltres no ha estat realment un descobriment, ja que l’havíem vist forces vegades actuar en petits papers com per exemple a “Per sobre de totes les coses” (2014), “Swing Broadway” (2016), “L’aplec del remei” (2016), “Geronimo Stilton” (2017), “Carousel en Concert” (2018), “Artaban, la llegenda del quart rei mag” (2018) o “Broadway a Capella” (2018).
EL TEMPS QUE NO TINDREM, una història emotiva, plena de sentiments i on “respirem” la felicitat que dóna el fet d’estimar i de sentir-se estimat apaivagant el dolor que pot comportar la pèrdua.
“Gallina de piel” en escoltar algunes de les cançons d’aquest petit Musical, del que s’oferirà poder adquirir el CD als espectadors a partir del dia de l’estrena.
Aquesta proposta coincidirà en el temps amb la reposició dels dos espectacles anteriors de la trilogia i ens van comentar que els dissabtes del mes de maig es podran veure els tres espectacles seguits.
Malgrat que nosaltres a hores d’ara ja hem vist la trilogia sencera, no ens importaria pas tornar-la a veure seguida un d’aquests dissabtes de maig. Ho intentarem, perquè creiem que paga molt la pena refrescar i recolzar aquests petits musicals, fets artesanalment a casa nostra, amb autoria dramatúrgica i musical catalana i en català.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ