Sempre és un luxe poder veure actuar a l’actriu Blanca Portillo i no ha estat menys en aquesta ocasió. Avui hem pogut gaudir d’una interpretació realment extraordinària on ens ha transmès d’una manera magistral el dolor immens d’una mare davant la mort del seu fill. Una visió des del punt de vista més íntim del ser humà, el del dolor e incomprensió davant d’una mort injustificada; una mort per la salvació del món? No era la verge Maria qui ens parla, sinó una mare dolguda i rabiosa, on sentiments i emocions es manifesten en el seu estat més pur.
Amb El testamento de María hem gaudit d’un text realment fantàstic de Colm Tóibín. Molt bona direcció de l’Agustí Villaronga (que debuta com a director teatral).La interpretació de la Blanca Portillo a dos pams del públic, és brutal, fins i tot hem pogut veure la expressió de dolor en la seva cara i els ulls plens de llàgrimes. L’escenografia i posada en escena de Frederic Amat, espectacular!!! Una habitació amb una gran prestatgeria, que durant l’espectacle sorprendrà per la seva multi funcionalitat. Pel que fa a la il·luminació és del tot encertada i molt efectiva, donant el punt de llum íntim i càlid , just i necessari, dins de l’espai fosc de l’escenografia.
No us ho penseu, és una obra del tot imprescindible!!!