Partint d’una proposta força atractiva que barreja música en directe, cançons, teatre de text i coreografies amb una temàtica de mitologia grega, El viatge d’Orfeu és un espectacle amè i amb algunes troballes interessants. L’obra té bastants punts de connexió amb Spoon River, el muntatge anterior de la companyia, on també es jugava, de forma més solemne, amb el testimoni de personatges morts. Escrita per Pablo Ley i dirigida per Josep Galindo, en aquesta ocasió, la durada resulta molt més adient (75 minuts) i l’ambient és més festiu i disbauxat, tot i no renunciar a moments poètics o reflexius. Malauradament, algunes de les històries que s’expliquen no tenen prou profunditat, cauen en certs tòpics o estan massa mecanitzades pel treball dels actors. Es troba a faltar, doncs, més implicació emocional i també alguna altra cançó que pugés la intensitat i toqués la fibra sensible del públic. No obstant això, el conjunt és dinàmic, les composicions físiques tenen força i el grup interactua amb molta compenetració. Es tracta, per tant, d’un nou pas d’aquesta jove Companyia InCordis que encara es troba en procés d’experimentació tot i que, cal dir, que de la idea original se’n podria haver tret més partit.
Enllaç copiat!