La fragilitat del millor Williams

El zoo de vidre

El zoo de vidre
24/05/2014

Tots els grans autors tenen aquella peça íntima, diferent. Una peça delicada, que potser no està entre les seves obres més conegudes o exitoses, però que guarda tota l’essència del mestre. En el cas de Shakespeare alguns citarien Nit de reis o La tempesta; en el cas de Txékhov potser parlaríem de L’hort dels cirerers, i per a Lorca El público seria una obra única, absolutament personal. Del que n’estic segur, sense por a equivocar-me, és que en el cas de Williams aquesta obra és El zoo de vidre. Fràgil, sincera i aparentment senzilla, guarda totes les claus per entendre l’obra posterior de l’autor. Una petita joia.

Josep Maria Pou ha optat per ser fidel a l’obra original, però dotant-la d’uns tocs màgics que la fan transitar entre la realitat i el record. El cert és que l’obra parteix del pensament del fill, que rememora l’època en que vivia amb la mare i la germana. Els moments “màgics” estan entre el millor del muntatge, però també les discussions, els enfrontaments entre mare i fill… Podríem dir que Míriam Iscla treu en aquestes escenes tota la força que requereix el personatge d’Amanda, un personatge que han interpretat actrius com Gertrude Lawrence, Katherine Hepburn, Joanne Woodward, Jessica Lange, Norma Aleandro, Margarida Xirgu, Berta Riaza, Amparo Soler Leal, etc. El bo i millor de la professió lluitant per donar vida a un personatge que conté totes les contradiccions, els somnis i les frustracions que més tard, concretament tres anys més tard de l’estrena d’El Zoo de vidre, confluirien en la mítica Blanche Du Bois.

A part de la bona interpretació d’Iscla no cal oblidar el “tour de force” que es marca Dafnis Balduz en el paper més difícil i també més important, fins ara, de la seva carrera. I tampoc oblidar la gran creació de Meritxell Calvo en el paper de la germana coixa, tímida i absolutament controlada per una mare dominant que vol viure, a través d’ella, els somnis que mai va poder complir. Recomanable per a tots aquells que vulguin recuperar un text preciós, i curiosament no massa representat a casa nostra…

← Tornar a El zoo de vidre

Enllaç copiat!