Tres dones a escena. Tres cubs blancs. Unes patilles i algun objecte sorpresa. No és tot el que ens ofereixen ELLES, tenen molt més. Però s’ha de començar per alguna banda. I així ens reben al teatre, uns homes molt i molt masculins que necessiten compartir el seu excedent de testosterona amb tothom. Em resultaria familiar si no fos perquè aquí m’ho puc prendre amb humor i riure.
Amb les seves taules ens reben en aquest petit Cabaret que han creat al Almeria Teatre per a oferir-nos una llista gairebé inacabable d’allò que defineix als nois i mascles de raça pura. Qui ho havia de dir, la quantitat d’adjectius que tenim per a definir els homes i tot allò que els envolta i que els hi agrada i per a les dones només tenim “las bragas”. Des de bon començament la Melancòmica ens vol deixar les coses clares: no hi ha arma directa i eficient que l’humor.
Però després d’aquesta revelació, apareixen ELLES, a la fi. Les tres actrius, Mireia Casado, Agnès Jabbour i Paula Joseph se’ns presenten com són, i durant tota la representació ens mostren moltes de les escenes diàries tan comunes a la vida de qualsevol dona. Tot un seguit d’escenes, monòlegs i videos que no ens poden deixar indiferents i que ens fan riure durant gairebé hora i mitja. Des del primer minut les tres actrius no paren de fer servir l’humor i la ironia i ens duen per un viatje en el temps, presentant unes poques dones que la història masculina sembla voler esborrar de la memòria, i ens porten al present, al qual molts cops sembla que encara se les vulgui esborrar de la història.
De vegades em pregunto si anem cap enrere. Si tot el que han fet els nostres i les nostres predecessors/es per a poder arribar a on som no ha servit per a res. Però a poc a poc les coses van a millor. I és que els grans canvis demanen molt de temps i molta paciència. Però sobretot, molt d’humor i bona cara. I per això, crec que ELLES és un genial granet de sorra per afrontar les injustícies d’aquesta societat masclista amb alegria.
Aneu-hi i gaudiu-la!