Aquest cop he d’opinar d’una forma diferent. És una de les propostes que s’han programat dintre del cicle “Donés a escena” al Casal Català dels Hostalets de Pierola on formo part de la Junta. Però això vol dir, que vaig donar un primer vot de confiança per aquesta proposta.
La companyia La Melancòmica presenta l’espectacle amb un humor “en femení” com elles diuen. Volen riure amb els clixés sobre la feminitat i masculinitat.
Des de l’inici va connectar amb el públic per la seva proposta reivindicativa i directe. El desig, l’orientació sexual, l’abús, el feminisme. Hi ha molts temes a tocar i ho fan amb molta gràcia. S’ho passen bé i el públic ho veu.
Mira que l’humor és difícil entrar segons quines persones, però a vegades amb un traçat una mica gruixut i d’altres amb format de la denúncia pot. Això no obstant aquest cop he pogut entrar sense cap mena de problemes. Hi ha apunts on m’he rigut molt, i d’altres que grinyolava una mica. Així i tot és un espectacle coherent .
L’obra és en castellà i català, amb la Lloll Bertran com a veu en off (fins i tot recuperant a la Vanessa) i que es va agraïr al realitzar-ho a terres seves (l’Anoia). És una obra que et deixarà amb ganes de més, i que actualment estan fent bolos per diferents llocs. Hi ha moments impagables, però millor que ho descobreixis directament al teatre.
Podeu veure la resta de la meva opinió en el següent enllaç