Els dilluns del mes de maig, a l’Almeria Teatre, la companyia La Melancòmica, presenta la nova producció ELLES.
La Melancómica és una jove companyia nascuda a Barcelona el 2017, promoguda per Mireia Casado, que va debutar amb la proposta “Cireres & Lentejuelas”, obra que vam poder veure fa un any al Cafè-Teatre Llantiol. Una companyia resident al Círcol de Badalona que es nodreix a parts iguals del teatre i de la música.
ELLES, és una creació col·lectiva dirigida per la mateixa Mireia Casado. Amb aquesta nova producció, la companyia, consolida el seu estil propi basat en l’humor crític amb mescla de disciplines escèniques.
Tres actrius, Agnès Jabbour, Paula Joseph i Mireia Casado ens presenten tot un seguit de situacions que parlen de la realitat que viuen les dones a la nostra societat, dels estereotips de gènere que esperen determinats comportaments de les dones.
Amb l’humor com a vehicle de tot l’espectacle, ens presenten situacions reivindicatives rabiosament actuals. Estructurat en esquetxos parlen dels problemes per utilitzar els lavabos públics, de la tortura de la depilació, de la moda i les talles imposades per les marques, de les dietes, de la maternitat, de les relacions sexuals consentides o no, de la legitimitat dels canvis d’opinió en les nostres relacions sexuals, ….
Unes interpretacions fresques i molt divertides, on destacaríem especialment l’hilarant monòleg que Mireia Casado ens ha ofert sobre el tema de les “gordes”.
Les interpretacions es veuen reforçades per uns vídeos que van introduint els diferents temes de la mà del tema “Los dias de la semana” dels pallassos de la tele que a la nostra infantesa ens recordava el que havia de ser el rol de la dona …
Una escenografia molt senzilla d’Albert Ventura que juga amb tres caixes, l’espai sonor de Marc Sumsi, la feina tècnica d’Anna Iau i la coreografia de la mà d’Anna Sagrera, donen com a resultat un espectacle divertit i reivindicatiu, que acaba amb una invasió de penis que circulen amunt i avall per les grades, mentre les tres protagonistes, l’Ariel, la Bella i la Blancaneu, ens expliquen els avantatges i particularitats de cada un dels models.
Una proposta, amb un inici, al nostre gust, massa estereotipat i fluix (cosas de chicos, cosas de chicas), però que agafa volada, quasi immediatament, i utilitzant els clixés masclistes, reivindica la necessitat d’un canvi a la nostra societat.
Malgrat que, almenys nosaltres, comencem a estar una mica saturats amb la “reivindicació feminista” als escenaris, en aquest cas creiem que paga la pena veure la proposta, ja que s’ha tractat el tema amb intel·ligència, cruament, sense pèls a la llengua, donant-li un gir humorístic que atrapa als espectadors des de l’inici, segurament perquè en moltes d’aquestes situacions, es veuen reflectits com en un mirall.
Una peça molt treballada, amb unes magnífiques interpretacions basades en l’expressivitat i l’aparent espontaneïtat, que ens han fet passar una molt bona estona i ens ha fet petar de riure.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ