La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor.
En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí.
A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor Català i George Sand o canviats com Sii Mahmoud Essaädi. Era una bonica presentació per a passar a l’actualitat en la que hi ha encara moltes coses per resoldre sobretot quan la generació de les dones que estan en la quarantena van haver d’escoltar la cançó dels pallassos de la TVE que “la niña no podía ir a jugar porque tenía que planchar, cocinar, fregar, limpiar….”
Les tres dones, Mireia Casado, Agnès Jabbour i Paula Joseph presenten un seguit de escenes crítiques de manera molt dinàmica i divertida, des de les dificultats de les noies per canviar-se un tampó en un wàter públic sense penjadors, a les pressions que tenen les dones per tenir una bona figura, la depilació o el tabú de la menstruació. Entre cada escena va passant el vídeo dels famosos pallassos.
A partir d’aquí ja tot és un desfasada de riure i un crescendo de llenguatge desinhibit i descarat en un espai on les dones s’alliberen i poden parlar amb tranquil·litat del que tants segles ens ha estat prohibit: el plaer sexual. Arriba el clímax amb una escenificació d’una reunió de tupper-sex i l’escampada de tota classe d’objectes de diferents mides i lubricants que es distribueixen entre el públic al qual no li costa gens participar-hi.
Les tres actrius ens esperen a la sortida amb un petit detall. Hi haureu d’anar perquè us ho regalin. És una sorpresa deliciosa.