L’amor és meravellós, i tant! Però les relacions sentimentals passen per moltes fases més enllà de l’enamorament, i aquesta és la premissa d’on parteix Elles s’estimen, una adaptació d’Edu Pericas —també director del muntatge— a partir de tres comèdies franceses escrites per Muriel Robin i Pierre Palmade (Ils s’aiment, 1996; Ils se sont aimés, 2001; Ils se re-aiment, 2012).
La funció comença amb un casament en què se’ns presenten els personatges protagonistes, interpretades amb entusiasme per Meritxell Huertas i Maria Garrido, amb els quals el públic conviurà a ritme de time lapse durant noranta minuts. Les dues actrius fan una bona feina de canvis de registre per mantenir el ritme i l’activitat del text, que és divertit però no brillant, amb el suport escàs d’una escenografia versàtil.
Els compromisos familiars, la presa de decisions o les discussions al cotxe són situacions que gairebé tothom ha viscut més d’una vegada i que, veient-les representades dalt d’un escenari amb to humorístic, potser ens sentim una mica menys ridículs i un pèl més compresos. Una catarsi que té encara més valor en tractar amb una naturalitat evident que, de fet, el sexe dels membre d’una parella és el menys determinant d’una relació.