Elling és un conte, una faula plena d’animals humans, tendra, divertida ivibrant que ens explica una història de superació personal gràcies a una amistat original i imprevisible.
Elling és una comèdia amb un rerefons social molt important. Algunes situacions dels protagonistes ens fan riure, però no som conscients que formen part d’un trastorn mental i una lluita per sortir de les dificultats d’una malaltia i d’una societat que vol que tots siguem ‘normals’.
Elling i Kjell es coneixen compartint habitació en un centre psiquiàtrics. Sembla que són pols oposats i totalment diferents. Però els hi donen l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Aquí ens trobem com lluiten per a la seva integració en la societat. Amb voluntat i molta força intenten fer-ho amb un final que no podria ser altre amb gent malalta psíquicament.
David Verdaguer i Albert Prat fan uns papers magnífics, no és estrany que David Verdaguer vagui guanyant premis un rere altra. Tots dos, Prat i Verdaguer, tenen una bona connexió a l’escenari. I s’aprecia des del primer moment.
El text és meravellós, i la feina que ha fet Pau Carrió per tenir un ritme natural, amb una gran presentació dels personatges i amb un context que va creixent de mica en mica. Fa que el gaudeixis més-
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç