Sembla que és cert que hi va haver una trobada Napoleó-josé I a Vitòria quan la guerra de la independència ja havia començat a estendre’s per tota la península i amenaçava al “francès” a retirar-se. Napoleó va veure que es perdia aquesta zona d’expansió i va anar a recolzar i donar suport al seu germà.
La diferencia de caràcter entre els dos germans és evident. Napoleó és encarnat per Pau Roca. Ell és fort, ambiciós, arrogant davant d’un germà feble, fràgil i empetitit. David Bagés és Pepe Botella anomenat així sarcàsticament pels espanyols per la seva afició a la beguda. Els dos interpreten a meravella els seus papers.
Hi ha un tercer personatge, el mameluc Rustam, esclau de Napoleó interpretat magistralment per Oriol Guinart. Ell és present a les converses entre els dos germans. El to burlesc i satíric fa que l’obra sigui anunciada com una comèdia.
El discurs de Napoleó és enèrgic i convincent. Defensa els principis de la revolució francesa amb la idea d’escampar-los per tota Europa i fer-la unida, forta i acabar amb les monarquies absolutistes. Van ser Rússia, les més de sis coalicions monàrquiques que es van organitzar a Europa per frenar-lo, la resistència a Espanya i finalment la derrota a Waterloo els qui van acabar amb un somni potser massa gran per aquell moment.
Silvia Munt dirigeix aquest text de Ramon Madaula amb molt d’encert. Utilitzant un més que afortunat espai escènic de Sebastià Brosa i Paula Bosch, mou als dos personatges amb pocs elements però que donen moviment a la conversa.
No se sap de què van parlar els dos germans però Ramon Madaula escriu un text molt convincent. Parlen de la política, descriu als espanyols com uns ignorants però amb la força suficient per representar un perill imminent. Parlen de la seva infància a Còrsega i parlen italià entre ells: Giuseppe i Napoleone. Còrsega va ser comprada pels francesos un any abans del naixement de Napoleone però ell sempre va parlar el francès amb un fort accent italià. La picada d’ullet a la independència de Còrsega demostra les profundes contradiccions que separen els ideals col·lectius dels sentiments de la identitat d’un poble.