És una idea meravellosa, una obra de teatre basada en el llibre que va escriure Delphine Minoui, Els contrabandistes de llibres, que relata la biblioteca que es va fer de forma improvisada durant el setge a la ciutat de Darayya (Síria), una biblioteca subterrània on s’aplegaven llibres, en què s’indicaven a les pàgines a qui pertanyien els llibres, perquè la població hi anés a demanar-los en préstec o a llegir-los allà mateix. Un llibre és cultura, un llibre representa el bé que pot fer la humanitat per salvar-nos de tot el que no ens agrada, per fer-nos el bé quan les bombes destrossen una ciutat com Darayya.
A l’obra, doncs, la idea s’explica des del principi. Una periodista, Delphine Minoui, que és representada per Laura Rosel, i els contrabandistes de llibres a Darayya, els que s’encarregaven que la biblioteca existís, expliquen com es van conèixer, com a través de l’ordinador, d’aplicacions que els permetien veure’s les cares i parlar-se explicaven a la periodista com vivien i el que feien.
A l’escenari, doncs, les pantalles hi són ben presents, i les càmeres. Els personatges expliquen a una càmera el que viuen a Darayya, perquè la periodista ho vegi a través de l’ordinador. No sempre les connexions eren bones, i a l’obra, es presentarà com la comunicació desapareixia. I aquí potser és on hi ha un excés de representació, el concepte de parlar-la per pantalla és clar, i la meva opinió és que no hauria de ser tan protagonista. Ho hauria de ser més el relat, que és punyent, i que podria completar-se amb més dades de context i sobretot d’actualitat, en tal com està ara la ciutat i el conflicte de Síria. I és que si ens trobem en una obra de teatre que és un documental, hauria estat bé anar-hi més enllà (del llibre) per explicar l’espectador el perquè del conflicte i la situació actual, i tot plegat deixaria més arrodonit la història de la biblioteca.
Per acabar, destaco l’actuació dels actors: Ylyass El Ouahdana; Marwan Sabri; Jorge-Yamam Serrano i la Laura Rosel. Quina veu la de la Laura, que atrapa des que apareix! Un encert veure-la dalt de l’escenari. La producció és la companyia Dau al Sec. Gràcies per haver-nos portat als escenaris una història que no hi ha ficció que la superi.