Aquesta valoració l’he deixat al mig per prudència, la prudència del ignorant o el que no ha entès res. Confesso que Beckett no és el meu dramaturg preferit, però tinc clar que és molt important, un dels més importants. Això no priva que Els Dies Feliços se m’ha escapat i per això he adoptat l’actitud salomònica. L’Emma Vilarrasau ho ha fet molt bé, la posada en escena és quasi faraònica i… més enllà no hi puc anar, ho sento.
Enllaç copiat!