L’any 2019 s’estrenava Els dies mentits a la Sala Flyhard, i just l’any següent rebia el premi Max a la millor autoria revelació. Des de llavors, han estat moltes funcions –quasi totes interpretades per l’actriu Lara Salvador- i moltes sales on s’ha explicat, potser per primer cop, què era l’anorgàsmia i els problemes que podia comportar. Ara, segons Marta Aran –autora, directora i a la Gaudí també la única actriu-, aquest serà el comiat de la peça perquè cal tancar un cicle i engegar projectes nous.
Els dies mentits comença amb dues preguntes claus: quina és la mentida més gran que t’han dit mai i quina és la més gran que has dit tu. A partir d’aquí, assistim al relat d’un descobriment sexual, d’una sèrie de relacions fortuïtes i variades, de la relació del personatge central amb les dones de la seva família, etc. I ja cap al final, l’anorgàsmia. Potser triga a sortir una mica el tema, i potser es generen un bon nombre de dubtes que no acaben tenint resposta. Faltaria endinsar-se més en la qüestió, veure si hi ha tractaments possibles i augmentar els exemples, que aquí queden un pèl limitats. Amb tot, la part final de reconeixement és una part molt important i punyent de l’espectacle, que fins aquell moment ha estat excessivament lleugera i divertida.
Un bon exemple de teatre documental o testimonial; potser un dels primers si tenim en compte que ja fa cinc anys de la seva estrena. Després d’ell han vingut un munt d’espectacles similars, com ara Hermafrodites a cavall, Adéu Jane, Boja, Cavallet de mar, etc. Una bona manera de posar damunt de les taules temes que sovint han estat silenciats i desterrats dels teatres.