El repte per a la Lara Salvador no és petit,però és una actriu audaç en un moment dolç. El monòleg que li ha preparat Marta Aran és exigent, entre d’altres coses, perquè ha de fer presents altres personatges. El treball de cos que pensa l’autora és descomunal.
Tot l’esforç de la Salvador va encaminat a descobrir, alhora que els espectadors, per què mentim i per què ens menteixen els demés. Quins han estat els mecanismes que la societat ha fet servir per a modelar-nos al seu gust. El gruix de la història discorre per terrenys propis de la comèdia agredolça un pèl ingènua que guanya en intensitat quan el còmic deixa lloc al dramàtic.
La sexualització de l’educació de les nenes ha condicionat un munt de generacions i el teatre fa bé de posar-ho en evidència. El cas de la protagonista de Els dies mentits és un de tants, i l’interessant no és sentir-nos-hi identificats sinó prendre consciència que potser en som còmplices i que representar-ho també és fer-ho visible.