Durant gran part d’aquest Festival Grec, la Sala Muntaner ha acollit aquesta simpàtica comèdia que, tot i no tenir grans pretensions, fa passar una estona agradable a l’espectador. Es tracta d’un text amb alguns altibaixos, però que gràcies al gran treball i a l’energia que desprenen els quatre actors aconsegueix tirar endevant. De fet, la interpretació i la direcció àgil de l’obra és el que resulta més destacable del seu conjunt, perdonant mancances com el fet de no aprofundir en un tema que resulta interessant de partida o el tenir un desenllaç construït per acontentar al gran públic. En la mateixa línea, podem dir que l’obra arrenca d’una forma interessant a nivell de contingut, però a mesura que aquesta avança entra en un bucle temàtic superficial a on només hi ha una juxtaposició de gags. No obstant, com diem, l’obra resulta àgil i entretinguda gràcies al gran treball actoral i a la proximitat que es manté amb l’espectador, fent que aquest s’oblidi de les mancances del text, com a mínim, mentre es troba assegut a la seva butaca.
Enllaç copiat!