Sota Els homes i els dies hi ha reunides les dues peces existents de l’obra narrativa de David Vilaseca, L’aprenentatge de la soledat (1987) i la pòstuma El nen ferit (publicat el 2009, poques setmanes després de morir).
El llibre
Vaig assabentar-me de la presentació d’aquest llibre de manera casual i hi vaig anar.
A la taula Esteve Miralles, Ruth Galve, Sebastià Pirtell, Ramon Pla i Josep Maria Miró van dedicar-li unes paraules i van llegir un paràgraf del llibre. Entre el públic la seva mare i la seva germana. De seguida em vaig sentir atreta per les paraules que emergien d’aquell llibre, volia conèixer en David, volia saber-ne més, així que vaig comprar el llibre sense pensar-m’ho dues vegades.
El seu contingut em va atrapar des del primer moment. M’hi vaig enganxar. En aquelles pàgines hi havia honestedat i transparència. Vaig riure i plorar.
Quan em vaig assabentar que dins la programació de Temporada 2021-2022 del TNC hi havia programada l’obra Els homes I els dies , no m’ho vaig pensar dues vegades. Hi havia d’anar!
L’obra
Els homes i els dies és una adaptació teatral de l’autobiografia de David Vilaseca i del seu dietari que va escriure durant més de vint anys. Dramatúrgia i adaptació de Josep Maria Miró i direcció de Xavier Albertí .
Adaptar una obra narrativa a una obra de teatre és tot un repte, més encara quan es tracta del diari personal d’algú que ja no hi és, ni has conegut en la vida real. Tot un repte del qual en Josep Maria Miró en surt victoriós.
Miró n’ha fet una adaptació molt respectuosa del contingut de l’obra. La seva finalitat era fer-nos descobrir qui va ser en David Vilaseca. Ho fa sense entrar en detalls morbosos sobre la seva vida sexual, molt explícita sobretot en L’aprenentatge de la soledat, amb un gran contingut eròtic, on relata les seves relacions personals i la baixada “als inferns” d’ambients foscos marcats pel sexe esporàdic i anònim.
Miró ens descobreix qui va ser Vilaseca a través de la veu del mateix protagonista (ja mort), que és qui ens narra tota la història. Ho fa des de la maduresa i l’acceptació del jo.
A través de les paraules de Vilaseca, descobrirem la seva part més personal, la relació amb la família, les seves amistats i els seus amants, el desig i la sexualitat, la soledat i el fracàs, les seves vivències íntimes i seves inquietuds culturals, com la música, la literatura i l’art.
Els homes i els dies és un viatge en el qual descobrim el millor i el pitjor de la seva vida. És el procés de transformació d’un home en trobar-se a si mateix. És l’aprenentatge de la soledat. És l’evolució d’un home inquiet, insegur, impulsiu, a la d’un home madur, serè, Il·lusionat i orgullós de si mateix. Un home serè. Un home menys influenciable pels altres. Un home responsable de la seva pròpia felicitat. Un home lliure.
Xavier Albertí ha optat per una posada en escena lineal, estàtica, abstracte, ambigua, austera, minimalista i fosca, amb la finalitat de fer recaure tota l’atenció en la paraula i en la intervenció de cadascun dels personatges: amics, família, amants…, interpretats per un gran repartiment. Ruben de Eguía (David Vilaseca) i Mercè Aránega (mare). Albert Ausellé, Paula Blanco, Alejandro Bordanove, Abdi Cherbou, Francesc Cuéllar, Luiz Felipe, Roberto G. Alonso, Oriol Genís i Federico Metral interpreten la resta de personatges.
El punt trencador el posa Roberto G. Alonso vestit amb un vestit vermell espectacular que llueix amb molt de glamur. Brava Roberto G Alonso!
Espectacular el monòleg de Roberto G. Alonso reivindicant a unes quantes figures de la història queer del país.
Un text molt difícil d’adaptar. El resultat ha estat molt positiu, tot i que jo m’esperava quelcom diferent, possiblement més descarat. Ara crec que hagués estat un error. Josep Maria Miró ha mostrat l’essència de Vilaseca. Penso que el que ha fet és extraordinari. Una adaptació molt elegant, intensa i emocionant.
“Tot el que s’ha de saber de mi, l’autor d’aquestes pàgines, s’anirà descobrint a poc a poc, a través del que dic I no dic…, us feu una idea de qui vaig ser. De nom em podeu dir David”