Agraïm molt la gran idea del TNC d’oferir una versió digital d’algunes de les obres de la temporada. Es pot veure fins a l’inici de la temporada següent, és a dir al setembre, i veure-la tantes vegades com vulguis, repetir una escena o rebobinar segons el moment. És així com he pogut gaudir d’aquesta obra quan ja s’ha acabat el festival grec i tots els teatres tanquen per agafar forces per la nova temporada. “Els homes i els dies” és una narració de vint anys de vida de David Vilaseca escrit per ell mateix, adaptat al teatre per Josep Maria Miró i dirigit per Xavier Albertí. Era una aposta difícil i tots plegats han aconseguit dues hores i mitja d’una gran intensitat emocional.
És una producció del TNC en la que Max Glaenzel demostra, un cop més, la seva capacitat per generar espais. En aquesta ocasió utilitza unes grans capses col·locades de diverses maneres a l’escenari per on entren i surten els diferents personatges de la vida del David. Hi ha moments en que hi ha onze persones a escena tot i que només parlen dues o el David monologa amb sí mateix. És una magnífica idea de la direcció ja que totes les persones que passen per les nostres vides hi continuen estant d’una manera o altre.
David Vilaseca, filòleg, lector a la Universitat de Londres va morir als 46 anys i, si bé va veure publicada la seva novel·la, hauria gaudit amb aquesta posada en escena de la seva vida i aplaudit el seu alter ego, Rubén de Eguía que sap transmetre molt bé la desorientació, el desconcert, les inseguretats, les pors i dubtes d’una persona que fuig, que no se sent còmode amb la seva homosexualitat i que s’introdueix en els lavabos públics i els ambients més sòrdids del Londres obscur on la promiscuïtat adquireix noves dimensions. Mercè Aránega és la mare, esplèndida en el paper de dona que pateix, demana, exigeix i coneix les profunditats de l’ànima del seu fill –“Ets el Norman Bates de Psicosi. No t’acceptes com ets” – li esbotza en un moment psicoanalític brillant. I en un altre moment li diu “Com s’ho fa la gent per no tenir fred a l’ànima?”
Tots els altres personatges són el pare, l’amiga, l’amant especial, els amants esporàdics, el psicoanalista i, acompanyats en algunes escenes per la música de piano de Bach, van parlant de la seva relació amb en David. Alguns, com Roberto G. Alonso fan més d’un paper. És professor de la Universitat i també una trans que destaca sobre la foscor amb un vestit vermell fent un repàs del món Queer de Barcelona.
Els demés actors i actrius són Albert Ausellé, Paula Blanco, Alejandro Bordanove, Abdi Cherbou, Francesc Cuéllar, Luiz Felipe, Oriol Genís i Federico Metral. Tots demostren unes grans qualitats actorals. Estarem pendents de la reposició.