Fa més de set anys que l’autor i actor francès Paul Dewandre va fer l’adaptació teatral del best-seller escrit per John Gray… i des de llavors s’ha representat ininterrompudament en els escenaris francesos. A partir d’aquesta adaptació Paco Mir la va traduir i adaptar fent una versió amb més components còmics i retallant la durada. L’any 2014 va ser estrenada al Poliorama amb Jordi Martínez. Aquesta és la tercera temporada d’aquesta producció, aquesta vegada en el Teatre Capitol i amb Jordi Díaz a l’escenari.
Esperàvem trobar molts tòpics i hem trobat tots els tòpics, de fet tota la producció és un tòpic, des de la posada en escena on volen simular que estem en un curs de formació on el primer que ha de fer el professor és passar llista (?), tres pissarres, una vermella (homes), una verda (dones) i la neutral de color negre.
Ens sap greu, perquè creiem que l’error ha estat nostre, per anar a veure una obra que busca únicament complaure a un públic, que l’únic que persegueix és passar l’estona i riure una mica. I és amb aquests tipus d’obres que en nosaltres es produeix l’efecte contrari i som incapaços de valorar positivament el contingut (???) del que ens estan dient.
Reconeixem l’esforç d’en Jordi Díaz que durant més d’una hora ha d’aconseguir que els espectadors estiguin connectats al seu discurs, riguin i surtin satisfets. Però també reconeixem que a nosaltres aquest tipus de teatre no ens agrada, no ens omple i per tant no ens satisfà.
Si voleu veure la crònica sencera, només heu de clicar AQUÍ
