Parlar de la tirania a la que ens tenen sotmesos els infants, ja abans de néixer, és un tema que ha aparegut en algunes obres però que mai havia tingut tanta importància com en aquest muntatge. Si pensem en coses tan absurdes com les ecografies tridimensionals o els gurus de les tècniques prepart haurem d’admetre que la cosa ja no comença bé… Els Joglars, amb el seu estil inconfusible tot i que una mica més descafeïnat i menys punyent que anys enrere, van desgranant tot el que fan malament els pares i la societat en general a l’hora d’educar a un nen. La primera part de l’obra -segurament la més reeixida- ens explica l’embaràs, la preparació del naixement i finalment el part, per passar després a la relació del nen amb el menjar, amb l’escola, amb els altres nens, etc. El resultat és un espectacle irregular, però divertit. Un espectacle, en definitiva, que ens retorna uns Joglars irònics, juganers i inofensius, una mica lluny d’aquells que durant les últimes dècades del segle XX van portar de corcoll a tota la classe política i a qualsevol que representés el poder establert. Recomanable pels que no tenen fills o pels que encara estan a temps de redreçar el camí.
Enllaç copiat!