Nou apropament al conte dels Germans Grimm, dirigida i amb música de Joan Olivé i, cal remarcar-ho, direcció de moviment de Maria Clausó que, coses de la programació, coincideix amb una proposta al Liceu sobre el mateix text.
Quatre animals a punt de ser sacrificats o abandonats doncs ja són massa vells per a ser productius decideixen fugir cap a Bremen on esperen poder ser músics. Es troben pel camí i formen una divertida troupe que descobreix que treballant junts poden aconseguir grans fites, superar les seves pors i el valor de l’amistat. En aquesta adaptació s’incorporen elements com desitjar tenir una ciutat lliure de fums (calia?) i una eficaç denúncia contra el maltractament als animals.
La proposta té música en directe interpretada (i molt bé) pel propi repartiment. amb caracterització ben cuidada, vestuari molt adient i descriptiu de la personalitat de cadascú d’ells, que seuen al centre de l’espai escènic al voltant d’un element vertical (arbre, escala) que fa que a estones els tinguem d’esquenes, però han incorporat molt treball de moviment i força acció transcorre a prop de les grades, així que no ens perdem res de res.
El menys millor: la música en directe (que s’agraeix i molt!) tapa en ocasions les veus dels actors i costa un xic entendre els lletres de les cançons.
El millor: Proposta de molta qualitat musical i interpretativa, amb Joan Rigat (Cuentos cruentos), el Ruc massa vell ja per treballar, és el líder, o ho intenta, simpàtic i proper a la canalla, d’aquests animals més humans que les persones que els han explotat, Berta Peñalver (Generació de merda) posa la seva magnífica veu a la Gallina, el fidel i innocent Gos ens el porta Ivan Herzog (Lo tuyo y lo mío) i l’elegant Gata és l’Aina Vallès (Poe, el cabaret macabre), acompanyats per un grill percussionista, David Maculé.
En resum: una proposta musicalment excel·lent, interpretada de forma molt simpàtica, com cal, a mig camí entre el teatre familiar i l’infantil.