Amb Els Ocells, la guardonada companyia La Calòrica, una vegada més, es posa a l’alçada del que ve exhibint i creant any rere any; al meu parer, es superen amb cada creació. L’humor a Els Ocells és sense embuts, descarat, satíric fins a la medul·la i amb un to intel·ligent i retorçat amb el qual cal tenir els ulls (i la ment) ben oberts, per tal de no perdre’s els petits i subtils detalls. Riuen de tot: des del més sistèmic (política, democràcia, justícia, església…), fins al més mundà (l’escena familiar, una delícia). Esment especial també mereix la gran adaptació humana dels personatges aviaris i el vestuari de cada ocell.
El desplegament sobre l’escenari dels quatre actors i actriu Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López Martín i Marc Rius és increïble, ja que hi ha molts canvis de vestuari i personatges, i ho resolen de manera impecable.
Ritme vertiginós, personatges variadíssims i connexió amb el públic, malgrat la rapidesa de l’obra, el pati de butaques ni pestanyeja entre riure i riure. Poc més requereix una peça còmica al mateix temps que satírica, i està calibrada perfectament perquè rebem un missatge que pot semblar absurd, però molt cert: l’ésser humà seria capaç d’estendre la seva toxicitat fins als racons més insospitats. Si Aristòfanes aixequés el cap, riuria, i alhora, al·lucinaria que continuïn ressonant encara les qüestions que es tracten en la seva peça.
No soc amiga de repetir i veure una obra dues vegades, però aquesta vegada he caigut i per descomptat, no em penedeixo. És un must de la cartellera sens dubte. Aneu-hi amb la ment oberta, ganes de riure i gaudiu volant lliures… flying free.