Ho van petar la temporada passada i continuaran omplint el teatre tot i les restriccions pandèmiques. Vaig descobrir La Calòrica amb “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010) amb la que es va fundar la companyia al 2010 i que es va tornar a representar amb gran èxit al cap de 10 anys. Després d’aquesta i altres obres, la Calòrica ja s’ha consolidat com a companyia d’èxit per un treball profund sobre la societat i l’ànima humana amb tots els seus defectes i qualitats. És la sàtira portada tan al límit que desencadena un riallada constant. Tant és així que has d’estar alerta per no perdre ni una paraula que quedi sufocada pel teu propi riure. És una seqüència ininterrompuda de situacions portades al límits de la crítica. Tan ràpid és el ritme de l’obra que surts sabent que t’has perdut moltes coses. D’aquesta manera, cada espectador es queda amb una escena, com si cada un de nosaltres no haguéssim anat al mateix teatre. La velocitat vertiginosa de l’obra fa que et quedis amb detalls que els altres no han vist. Fins que més tard, mica a mica ho vas recomponent tot. És una obra carregada de sentit que s’hauria de veure dues vegades per recuperar tots els moments.
La Calòrica investiga a fons i porta a l’escena aquest entramat de política i societat ja present a la Roma a.d.c. Per això adapta una obra d’Aristòfanes i critica la democràcia, el populisme i la societat neoliberal. També el comportament de les masses davant d’un líder interessat més en l’èxit propi que en el bé comú.
Sota la direcció de Israel Solà, els tres actors i actriu brillen amb llum pròpia. Aitor Galisteo-Rocher era la reina a “Feísima” i és a “Els ocells” la democràcia, la mare ocell, un ocellot. Tot i anar canviant de papers i de vestuari és inconfusible. Esther López, la dona de les mil cares, versàtil i àgil a l’escenari. Pep Ambròs, convidat per la Calòrica en aquesta obra és el representant del capitalisme, del poder, de la manipulació de les masses. Xavi francès és un altre personatge canviant, l’ocell, el capital, l’església. Magnífica interpretació de tots quatre. Albert Pascual no ens sorprèn perquè coneixem el seu gran treball com a escenògraf i creador de vestuari.
La dramatúrgia (Joan Yago) és senzilla però efectista. Tots actors i actriu col·laboren en els canvis com fan en totes les obres de La Calòrica.
Per tot això, crec que és imprescindible que hi aneu o la torneu a veure. Jo crec que repetiré.