Amb una premissa divertida i interessant, que es va desdibuixant a mesura que avança la trama, aquesta proposta amb text d’Andreu Rifé es mostra d’una manera desigual.
Se’ns presenta la història de dos germans ben diferents, un artista i de personalitat sensible (Adam) i l’altre boxejador i amb caràcter fort (Santi). Tot comença quan la parella d’en Santi, la Carol, es prepara per abandonar-lo mentre dorm per anar-se’n amb l’Adam, amb qui té una aventura des de fa un any. Però l’artista no acaba de veure’s en cor de tirar endavant i es fa enrere. Mentre la Carol es fa a la idea, en Santi té un accident que el deixa en coma. I aquí entra la mare dels germans, que es ficarà en la vida de tots.
Amb un inici que no se sap ben bé cap a on va, el text i la narració van agafant forces i augmenta l’interès per saber què passarà i cap a on aniran els personatges. Però, amb l’embolic de la trama, sembla que es perdi el fil sobre quin és el missatge que es vol transmetre, quina és l’autèntica història que es vol explicar. I aquí, l’espectador/a desconnecta a estones. Els personatges, el guió i algunes escenes són divertides i arrenquen més d’un riure, però d’altres queden en una suspensió i no acaben de funcionar.
Dit això, l’escenografia funciona i el muntatge té una cura especial per tot el bloc audiovisual: des dels sons i les músiques, passant per la il·luminació o les descripcions dels actes. De fet, aquest últim aspecte és un dels tocs més interessants en quan a llenguatge escenogràfic, un punt divertit de contextualització, amb una picada d’ull a la tradició teatral, que realment funciona.
Tot i que el text no acabi d’estar lligat, sí que cal destacar l’evolució dels personatges i el treball per elaborar uns papers complets i rodons. De les interpretacions, he de destacar la d’Àngels Bassas per la proximitat, realitat i franquesa que mostra en cada moment. Quan ella o, més aviat, la Carol parla, la resta queda automàticament en segon pla. Atrau i atrapa amb les seves maneres quotidianes i el seu parlar planer (i a vegades barruer).
Es tracta d’una obra divertida, però plena d’alts i baixos, on el públic no s’acaba d’involucrar del tot i això fa que, a vegades, es miri el rellotge. Mal auguri.