Hi ha hagut discursos molt importants al llarg de la història: Martin Luther King, Churchill, Stalin o Obama, per exemple. I tots tenien darrera algú que tenia la capacitat d’escriure i dir aquelles paraules que marcarien un abans i un després. Literàriament, si algú sap escriure discursos grandiloqüents per a persones amb poder, aquest és William Shakespeare. Va ser l’artífex de les paraules, entre d’altres, d’Eduard III i els diversos Enric i Ricard.
Imagineu-vos, que aquests creadors de discursos, aquestes muses, tinguessin com a tasca escriure el discurs del rei Felip VI el dia 3 d’octubre. Exacte, aquell discurs que va marcar, en certa manera, un punt d’inflexió després del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya. Doncs precisament, això és el que proposa aquesta obra: revisita els clàssics shakespearians com a font d’inspiració dels encarregats d’elaborar aquest discurs, perquè aquests orfebres de la paraula trobin el text més adient per en Phillip the Sixth.
Així, mentre els lletraferits componen aquest discurs, repassen la monarquia anglesa que va inspirar a Shakespeare, al mateix temps que creen un paral·lelisme amb la monarquia espanyola i deixen entreveure una sàtira política i monàrquica a cada pas que fan.
Tenim doncs, una trama enrevessada i original, molt divertida i amb diversos factors sorpresa (quin rap inicial!). La producció va a més a mesura que avança el text, tot i que té un petit problema de ritme cap a meitat de la representació, on una escena amb uns assaltants al jardí de palau es fa feixuga i massa llarga, però que s’aconsegueix recuperar-se amb les escenes posteriors.
No es poden obviar les interpretacions dels actors que formen aquesta aventura, una entrega i entusiasme que es trasllada a l’espectador des del primer moment. A més, totes les actuacions aconsegueixen establir-se en un mateix nivell, compartint amb el públic la sincronia i enteniment entre cadascun dels personatges. Eloi Benet, Cris Codina, Esperança Crepí, Carles Cruces i Toni Figuera són els encarregats d’enganxar-nos a la butaca i voler molt més.
Una comèdia satírica i reivindicativa que juga amb l’escenografia, amb les llums i els sons, que crea una complicitat amb l’espectador i el fa part activa de cada reflexió. I és que, diu La Minimal en el moment Bowie de l’espectacle, podem ser líders (del món) per un moment.